Una proposta digital per començar un arbre amb arrels a Catalunya…

La meva experiència en el mon de la genealogia des del mon digital és molt minsa. Sempre he intentat cercar i aprofundir en la meva família, però no ha estat fins aquest any que he tingut el temps per dedicar-me a la recopilació de recursos.

És més que obvi que hi ha d’altres recursos que no conec i que, de ben segur, membres de societats com la Societat Catalana de Genealogia (SCGHSVN), que porten tota una vida dedicant-s’hi, us poden assessorar molt millor. Aprofiteu doncs per visitar els enllaços a societats externes i webs dedicades a la Genealogia Catalana.

De qualsevol manera, aquí teniu el flux de treball que aplico per trobar avantpassats:

  • És important disposar d’un bon punt de partida. La majoria de bases de dades digitals disponibles no ofereixen dades més enllà de finals del segle XIX o principis del XX. Algunes com la del registre civil de Barcelona poden anar fins gairebé 1920 però la llei de protecció de dades impedeix fer consultes a documents de menys de 100 anys.
  • El punt de partida pot ser un naixement/bateig, un casament o una defunció d’algú dels avantpassats. És molt interessant disposar saber on va tenir lloc l’esdeveniment, per poder acotar la primera troballa. El meu preferit és disposar de la data i lloc de casament, ja que proporciona una quantitat d’informació molt més gran i completa. Aquest és el punt crític. Un cop trobat l’esdeveniment, la resta és simplement saber tirar del fil.
  • On comencem la cerca d’aquest primer esdeveniment?
    • Fer una cerca per cognoms a FamilySearch (enllaç aquí), per si algú ha publicat alguna cosa anteriorment. Recordeu fer totes les variacions del cognom que creieu oportunes.
    • Fer una cerca per cognoms a MyHeritage (enllaç aquí), per si algú ha publicat alguna cosa anteriorment. Recordeu fer totes les variacions del cognom que creieu oportunes.
    • Fer una cerca per cognoms a GeneaNet (enllaç aquí), per si algú ha publicat alguna cosa anteriorment. Recordeu fer totes les variacions del cognom que creieu oportunes.
    • Si no es troba ningú, fer una cerca del municipi a FamilySearch del poble o ciutat on va tenir lloc l’esdeveniment i mirar si permet la cerca pública (enllaç aquí). Els mormons van escanejar molts dels llibres amb registres parroquials de Catalunya fa uns anys i han arribat a acords amb moltes de les diòcesis per oferir-los públicament. Potser també que els trobeu però que no els pugueu consultar si no és anant a un dels centres de història familiar de FamilySearch o a una biblioteca afiliada a FamilySearch (les podeu consultar a la pàgina web).
  • Fora de FamilySearch, es pot mirar si el poble pertany a alguna diòcesi amb els llibres digitalitzats de forma pública (per exemple, son molt de destacar les bases de dades de les diòcesi de Tarragona i de Girona, i que també podeu trobar en el menú d’aquest blog).
  • Un cop trobat hi ha tot un seguit de recomanacions per no perdre’s.
    1. Utilitzar algun programa per anar documentant tota la informació trobada. En només 3-4 generacions la quantitat d’informació és tan gran que es fa difícilment traçable si l’anem apuntant a una llibreta.
    2. Si tenim una data de casament i volem trobar els naixements dels dos membres de la parella, acostumo a restar uns 14 anys a la data de casament (sovint hi havia casaments molt joves).
    3. Era bastant habitual que els casaments es fessin a la localitat de la noia/donzella, encara que anessin a viure al poble del noi/fadrí.
    4. Tota informació trobada és útil: data, noms dels pares i/o avis, si eren vius o difunts en aquell moment, noms dels padrins, professions i llocs de naixement.
    5. Si trobeu documents sobre germans, aprofiteu-los. Pot ser que continguin informació millor detallada que el de la persona en qüestió.
    6. S’ha de ser molt laxe amb el nom a cercar. Sovint la gent no sabia llegir ni escriure i l’escrivent podia escriure de manera diferent el nom o cognom d’algú. El meu besavi figura com Llevaria en el primer casament, com Lliberia al segon casament, com Lliveria a la seva defunció i els fill del primer casament porten com a cognom Llaberia.
    7. No s’ha de fer cas de l’etiqueta de la base de dades o llegir-la molt bé. El llibre de defuncions de Sant Joan de les Abadesses és en veritat de naixements.
    8. Hi ha poblacions que queden incloses en els llibres d’altres poblacions (per exemple, Aiguamúrcia dins de Santes Creus a Tarragona… o Sant Aniol i Guitarriu en el de Sadernes a Girona). Quan estiguem cercant en un poble, acostumo a deixar una imatge del Google Maps de l’entorn del poble, per poder fer consultes al voltant. De l’Arxidiòcesi de Tarragona hi ha documents on diuen quines poblacions estan dins d’altres (veure informació d’utilitat).
    9. Per altra banda, hi ha llibres catalogats per una població que son realment d’una altra. Per exemple, llibres de naixements de Sant Feliu de Llobregat que son d’El Prat del Llobregat.
    10. Compte amb els números 1, 5 i 7. Poden portar a error als llegir-los. Hi ha llibres on l’1 s’escriu de forma similar a un 4. A d’altres el 5 i el 7 poden semblar també un 1.
    11. Molts llibres quan escriuen el número 1 li diuen “hu”. Destacar que l’idioma habitual és el català, però hi ha llibres que utilitzen el castellà o fins i tot el llatí.
    12. Els llibres acostumen a estar numerats cada dues pàgines. El més habitual és que un mateix número inclogui el full dret i el full del darrera. Per n’hi ha d’altres que el mateix número serveix per les dues pàgines visibles (la de la dreta i la de l’esquerra).
    13. No tots els llibres que es troben a FamilySearch son els mateixos que els que hi ha a la pàgina de l’Arxidiòcesi de Girona (exemple: per Breda, els llibres de batejos al voltant de 1900 son diferents).
    14. Sobre els índexs:
      • Habitualment, els llibres disposen d’un índex situat al principi o al final.
      • Pot ser que l’índex figuri en un llibre de dates anteriors.
      • Pot ser que hi hagi un llibre d’índex dedicat exclusivament.
      • Pot ser que no hi hagi índex (haurem de repassar totes les entrades amb paciència.
      • Els índexs poden ser alfabètics de cognom, de nom o cronològics.
      • Anar amb compte quan acaba un índex (potser que continuï lletres més endavant). Exemple, índex de la lletra C de Blanes dels Casaments dels anys 1816 a 1851 (cal seguir després de la lletra H).
      • No descarteu mai que el índexs estiguin en llibres anteriors. Per exemple: Arenys de Mar, “Naixements 1778-1832” de FamilySearch comença sense índex i cal anar a “Naixements 1745-1788” per trobar els índexs.